Principal

đź“Ž The class dynamics of breastfeeding in the United States of America

No em pareix desenraonat pensar que aquestes conclusions —basades en dades estadístiques— siguen vàlides per a altres països, per exemple el nostre. La lactància materna —amb els seus costos invisibles per a les classes treballadores— pot haver esdevingut una marca d’estatus. La llet artificial, en canvi, tenia l’aval social quan resultava molt més cara i només era a l’abast d’unes poques famílies privilegiades.

La llet materna s’ha convertit en un bé de luxe, un exemple més del que la sociòloga Elizabeth Currid-Halkett anomena consum no conspicu: les inversions en intangibles com la salut i l’educació que augmenten el capital social dels rics moderns. I com que aquests costos són majorment invisibles, és fàcil definir la lactància materna com un bé gratuït disponible igualment per a tothom. La veritat és molt més complicada.