Pasqual Martínez i Garcia, escritor gitano valenciano del siglo XIX — [archived]

Comence l’any amb aquest descobriment via Enric Nomdedéu.

L’article destaca l’ús de la llengua catalana en els escrits del “tio ”Pasqual, amb nombrosos manlleus del caló. El seu Rahonament y coloqui nou de Nelo el Tripero seria, fins ara, la primera obra de teatre coneguda d’un autor gitano.

Se inspiró en los ladronzuelos que rondaban por el mercado de Valencia para crear el personaje de Nelo el Tripero: anacrónico pícaro cuya vida transcurre entre pequeños hurtos, oficios efímeros, encarcelamientos en la prisión de Sent Arcís (San Narciso) y condenas en galeras reales. Y cuyo oficio, tripero, consistía en recoger por medio de un largo pincho las tripas de los caballos destripados en las corridas de toros de la época.

La primera edició és d’una impremta de València, de l’any 1792. La Biblioteca Valenciana Digital inclou còpies completes d’algunes edicions posteriors, entre altres aquesta de 1888 de la impremta de Blai Bellver de Xàtiva:

bivaldi.gva.es/va/consulta/registro.cmd?id=8457

Uns versets extrets d’aquesta obra valdrien, sens dubte, com a encapçalament de les memòries d’uns quants personatges públics valencians. No han perdut gens de vigència:

Así escomensí carrera,
y ixquí un chóro tan probat,
qu’em féren entre atres pillos
primer falcó del ramal.

Aprofite l’ocasió per a recordar un episodi històric que es menciona també al començament de l’article adés citat: la Gran Redada o “Presó general de gitanos” de 1749. És estrany. Quan jo era menut, ens deien que en aquest país que ha perseguit i expulsat jueus, moros o gitanos no hi havia hagut mai racisme.