Why RSS Still Beats Facebook and Twitter for Tracking News

Informar-se mitjançant les xarxes socials privades (Facebook, Twitter) implica cedir el control a uns nous intermediaris, diferents dels anteriors (els mitjans de comunicació de masses tradicionals: premsa, ràdio, televisió), però molt semblants en un aspecte essencial: són ells qui trien —ara amb algorismes, més o menys sofisticats— quins continguts mostrar-te en funció dels seus interessos, no dels teus.

Jo, per això, continue utilitzant l’RSS. I després de pegar moltes voltes a la millor manera d’organitzar les meues fonts, fa temps que vaig deixar estar les classificacions temàtiques i les tinc agrupades en només tres carpetes:

• Important: per a les novetats de blogs, webs de notícies, etc., que no em voldria perdre.
• Interessant: les que m’agrada llegir (però no passa res si tinc poc temps i me’m perd un grapat).
• Obligatori: les que em cal llegir per raó de la meva feina.

Addenda

Com a agregador, ara mateix, utilitze Reeder sincronitzat amb Feedly (he estat usuari de Miniflux, i abans, és clar, de Google Reader). Però també faig servir, amb una selecció de les fonts que considere importants (les realment importants, podríem dir-ne), el meravellós rss2email, un script d’Aaron Swartz que et pot enviar per correu electrònic les novetats d’un canal de continguts. Incloent el text complet dins del missatge, a més més. El tinc programat amb el cron en una Raspberry Pi i, d’aquesta manera, quan apareix un article nou en Mails per a Hipàtia, per exemple, o en Un altre país —no hi ha somnis impossibles—, és com si Vicent o Maria m’escrigueren personalment.