Per un moment —una eternitat degué semblar als altres al meu costat— em vaig quedar bocabadat de l’esbalaïment, i quan Lord Carnarvon, incapaç de restar més temps en suspens, va preguntar ansiosament: “Podeu veure-hi alguna cosa?”, les úniques paraules que vaig poder pronunciar van ser: “Sí, coses meravelloses”.