Narradors virtuals, o el teatre abans de Shakespeare

Quatre paraules clau: immersió, interacció, empatia i exploració.

Perquè al principi tot era pirotècnia i experimentació amb el mitjà, cosa que provocava l’anomenat “efecte wow” en els espectadors, que, al·lucinats, descobrien per primer cop l’experiència cinematogràfica. Això no obstant, amb el pas del temps la sorpresa va deixar de ser l’emoció predominant, i les històries es van obrir camí. Ja no era només el com, sinó també el què. Gairebé podríem dir que hi va haver un cine abans del cine: una mena de protocine que, si bé no posseïa plenament les característiques del que va acabar sent aquest art, era un principi sense el qual la resta no hauria pogut existir. Una etapa d’experimentació que, si la traslladem a l’època actual, té lloc ara mateix amb la realitat virtual.