Your Apps Know Where You Were Last Night, and They’re Not Keeping It Secret

Diversos tipus d’aplicacions ens demanen permís per conèixer la nostra ubicació. Així ens poden oferir itineraris, notícies locals, informació meteorològica, ofertes comercials properes, etc. Però, a canvi, sense dir-nos-en res, ofereixen les dades a anunciants, bancs i altres empreses interessades a conèixer els nostres moviments: on anem, per on passem, on ens aturem més o menys temps… Aquestes dades són anònimes, però identificables:

…els que tenen accés a les dades brutes, inclosos empleats o clients, poden identificar una persona sense el seu consentiment. Poden seguir algú que coneixen, localitzant un telèfon que sol estar a l’adreça d’aquesta persona. O, a l’inrevés, poden vincular un nom a un punt anònim, veient on passa les nits els dispositiu i utilitzant registres públics per esbrinar qui hi viu.

Tot açò és il·legal a Europa —no als EUA—, però falta que es faça complir la llei. Els nostres mòbils s’han convertit en dispositius de vigilància i el NY Times ho il·lustra amb exemples reals en mapes interactius. En un altre article, ens recorden com fer que les apps deixen de rastrejar la nostra ubicació.

• iPhone: Configuració → Privacitat → Localització
• Android: Configuració → Ubicació

Un dels problemes d’Android és que no pots impedir que una app accedisca a la teua ubicació en segon pla, és a dir, quan no estàs utilitzant aquesta app.