Principal

📎 Mariano Fernández Enguita: La singularidad escolar ya está aquí

És un tema que caldria considerar molt seriosament. El terme ‘singularitat’, manllevat de les matemàtiques i la física, denota el punt o el moment en què les lleis habituals deixen de ser vàlides. Ha esdevingut un lloc comú en la narrativa de la intel·ligència artificial, i des d'allí s'està traslladant a altres àmbits.

Pareix evident que l'educació, fins i tot a l'escola primària, no pot continuar funcionant com si les fonts de coneixement encara fossin escasses. El rol del professorat ha de canviar radicalment —entre altres canvis igualment importants—, però no crec que en el seu estat actual empal·lideixi davant "la més basta de les indagacions possibles" en la Wikipedia o en Google, com afirma Fernández Enguita. En realitat, una indagació basta no sol servir de res, i de fet són pocs els alumnes capaços de polir i afinar les seves cerques per trobar el que necessiten. Això, per a començar, els ho hauria d'ensenyar el professorat O algú: si no existís el professorat, caldria inventar-lo.

D'altra banda, em fa l'efecte que estem assumint d'una forma excessivament acrítica que molt aviat —“en aquest segle i en aquesta seva primera meitat”— començarà una nova època, “quan la intel·ligència artificial superi la intel·ligència humana i, per tant, ja no depengui d'ella”. De moment, jo diria que la intel·ligència artificial general és tan lluny com sempre, malgrat els avenços gegantins i espectaculars en aplicacions específiques.