Principal

📎 Mariano Fernández Enguita: La singularidad escolar ya está aquí

És un tema que caldria considerar molt seriosament. El terme ‘singularitat’, manllevat de les matemĂ tiques i la fĂ­sica, denota el punt o el moment en què les lleis habituals deixen de ser vĂ lides. Ha esdevingut un lloc comĂş en la narrativa de la intel¡ligència artificial, i des d’allĂ­ s’estĂ  traslladant a altres Ă mbits.

Pareix evident que l’educaciĂł, fins i tot a l’escola primĂ ria, no pot continuar funcionant com si les fonts de coneixement encara fossin escasses. El rol del professorat ha de canviar radicalment —entre altres canvis igualment importants—, però no crec que en el seu estat actual empal¡lideixi davant “la mĂŠs basta de les indagacions possibles” en la Wikipedia o en Google, com afirma FernĂĄndez Enguita. En realitat, una indagaciĂł basta no sol servir de res, i de fet sĂłn pocs els alumnes capaços de polir i afinar les seves cerques per trobar el que necessiten. Això, per a començar, els ho hauria d’ensenyar el professorat O algĂş: si no existĂ­s el professorat, caldria inventar-lo.

D’altra banda, em fa l’efecte que estem assumint d’una forma excessivament acrĂ­tica que molt aviat —“en aquest segle i en aquesta seva primera meitat”— començarĂ  una nova època, “quan la intel¡ligència artificial superi la intel¡ligència humana i, per tant, ja no depengui d’ella”. De moment, jo diria que la intel¡ligència artificial general ĂŠs tan lluny com sempre, malgrat els avenços gegantins i espectaculars en aplicacions especĂ­fiques.