đ Mariano FernĂĄndez Enguita: La singularidad escolar ya estĂĄ aquĂ
Ăs un tema que caldria considerar molt seriosament. El terme âsingularitatâ, manllevat de les matemĂ tiques i la fĂsica, denota el punt o el moment en què les lleis habituals deixen de ser vĂ lides. Ha esdevingut un lloc comĂş en la narrativa de la intel¡ligència artificial, i des d’allĂ s’estĂ traslladant a altres Ă mbits.
Pareix evident que l’educaciĂł, fins i tot a l’escola primĂ ria, no pot continuar funcionant com si les fonts de coneixement encara fossin escasses. El rol del professorat ha de canviar radicalment âentre altres canvis igualment importantsâ, però no crec que en el seu estat actual empal¡lideixi davant “la mĂŠs basta de les indagacions possibles” en la Wikipedia o en Google, com afirma FernĂĄndez Enguita. En realitat, una indagaciĂł basta no sol servir de res, i de fet sĂłn pocs els alumnes capaços de polir i afinar les seves cerques per trobar el que necessiten. Això, per a començar, els ho hauria d’ensenyar el professorat O algĂş: si no existĂs el professorat, caldria inventar-lo.
D’altra banda, em fa l’efecte que estem assumint d’una forma excessivament acrĂtica que molt aviat ââen aquest segle i en aquesta seva primera meitatââ començarĂ una nova època, âquan la intel¡ligència artificial superi la intel¡ligència humana i, per tant, ja no depengui d’ellaâ. De moment, jo diria que la intel¡ligència artificial general ĂŠs tan lluny com sempre, malgrat els avenços gegantins i espectaculars en aplicacions especĂfiques.