Del Déu de Berkeley a la cadena de blocs i viceversa

Notes per al segment central d’un conte o novel·la curta que segurament no escriuré.

1710

Esse est percipi, ser és ser percebut. Berkeley esmola la navalla d’Occam. En A Treatise Concerning the Principles of Human Knowledge, el bisbe irlandès rebutja la realitat de la matèria i abraça l’idealisme: les coses només existeixen com a percepcions d’alguna ment. No és que un arbre que cau en un bosc solitari, sense testimonis, no faci cap soroll, sinó que ni tan sols no es podria dir que hi hagi cap arbre… si no fos que Déu sempre hi és per prendre nota i alçar acta de cada arbre que cau o es manté dret, a qualsevol lloc, quan nosaltres no hi som. La seva ment infinita és l’inventari complet del món.

1875

Fundació de la Societat Teosòfica a Nova York. En els seus llibres, Helena Blavatsky, Henry Steel Olcott, Charles Webster Leadbeater o Rudolf Steiner elucubren sobre uns “registres akàixics” —ākāśa és el mot sànscrit equivalent a l’èter dels grecs, o de la física del segle XIX: el cinquè element subtil que hom creia que emplenava l’univers— on restaria l’empremta de totes les experiències humanes pels segles dels segles. Cada esdeveniment gran o petit, des l’enfonsament de l’Atlàntida al teu esmorzar d’aquest matí: res no es perdria, però només els iniciats podrien tenir-hi accés.

1972

Pellegrino Ernetti —frare benedictí, exorcista oficial de la diòcesi de Venècia i afeccionat a la física i a l’electrònica— revela en unes declaracions a La Domenica del Corriere (2 de maig) que ha participat amb un grup de científics selectes —entre ells Enrico Fermi i Wernher von Braun— en la invenció del cronovisore, una complicadíssima màquina capaç de recrear qualsevol esdeveniment del passat a partir de la traça energètica que van deixar les seves ones visuals i sonores. Per corroborar les seves paraules, aporta una fotografia de la cara de Jesucrist en la creu (que resultarà ser sospitosament semblant a una escultura d’un cert santuari de Perusa).

1998

Sergey Brin i Larry Page afirmen que la missió de Google és organitzar tota la informació del món. En aquell moment, gairebé tothom entén que la companyia del cercador es refereix a la informació de les pàgines web. La nostra ingenuïtat ens impedeix copsar l’abast de la seva ambició. Encara no sospitarem res quan enviïn cotxes, equipats amb múltiples càmeres, per tots els carrers i carreteres del planeta.

2007

A partir d’aquest punt els esdeveniments s’acceleren. Steve Jobs presenta el primer model d’iPhone i comença a persuadir-nos que és bona idea portar damunt un petit comunicador, farcit de sensors que registren tota mena de dades referents a l’entorn, i a nosaltres mateixos, i les transmet. Res no s’escaparà a les seves càmeres minituaritzades, micròfon, GPS… Samsung i tants altres fabricants copiaran de seguida l’invent, amb gran èxit comercial.

2008

Satoshi Nakamoto —pseudònim d’un enigmàtic personatge o grup– dissenya una moneda electrònica, el bitcoin, i un llibre comptable o registre de transaccions inalterable, anomenat blockchain o cadena de blocs, del qual existiran a cada moment múltiples còpies en una xarxa distribuïda sense cap autoritat central. El funcionament de Bitcoin inspira plans per a utilitzar la cadena de blocs en altres camps, amb la intenció de de registrar tota mena de transaccions, no sols monetàries.

2013

L’adolescent russo-canadenc Vitalik Buterin idea Ethereum —una altra vegada l’èter: ākāśa—, una plataforma de computació distribuïda basada en una cadena de blocs similar a la de Bitcoin, però molt més potent: funcionaria com una màquina virtual capaç d’executar tota mena d’aplicacions informàtiques sense servidors centrals.

2016

Nick Foster mostra en un vídeo intern de Google —que més endavant es filtrarà— el Selfish Ledger, un registre de transaccions que acumularia les dades personals de successives generacions humanes i, al cap del temps, aplicant-hi les noves tècniques d’intel·ligència artificial —l’aprenentatge automàtic o machine learning— permetria calcular-ho absolutament tot sobre els desitjos, objectius i necessitats, presents i futurs, individuals i col·lectius— de la nostra espècie.

2018

Arran de l’escàndol de Cambridge Analytica, ens assabentem que amb unes dotzenes de likes de Facebook, i una mica d’intel·ligència artificial, n’hi ha prou per a deduir les preferències sexuals o electorals de qualsevol individu. Amb més likes es podria conèixer una persona millor que la seva parella, o millor que ella mateixa. Quantes més dades, més se’n podria saber. Amb totes les dades, es podria saber tot.

2020

L’abolició del Reglament General de Protecció de Dades de la Unió Europea, i la posterior ratificació del Tractat de Lliure Comerç de la Informació pels parlaments nacionals, engeguen una reacció en cadena al voltant del món. Un país rere l’altre s’afanyen a promoure la venda i la cessió gratuïta de dades personals en nom de l’avenç de la humanitat. La cadena de blocs fumeja amb les desenes d’exabytes que s’hi aboquen diàriament. Un nou motor, basat en el darrer paradigma d’aprenentatge automàtic, és finalment capaç de reconstruir tot el que s’ha esdevingut i d’inferir tot el que s’esdevindrà. Com en el conte de Fredric Brown, podrà contestar que sí, ara el Déu de Berkeley existeix, encarnat en una aplicació d’intel·ligència artificial que s’autoexecuta en la màquina virtual d’Ethereum.