La escuela como fábrica de disparates —ayer y hoy — Mariano Fernández Enguita

Fa decennis que una part no desdenyable del professorat d’ensenyament secundari enyora el paradís perdut, que sempre és el de la llei anterior, el d’abans dels darrers mitjans de comunicació, etc.

Sempre fan riure les barbaritats que alguns estudiants escriuen en els exàmens (o les que el professorat diu a classe), però hauríem de ser conscients que, abans que hi haguera telèfons mòbils i ESO, la culpa de tan baix nivell es va atribuir a la televisió i a l’EGB. I que, en aquella edat d’or de l’educació, la taxa d’escolarització en la franja de catorze a dinou anys era d’un 20 %.