Diputació troba un llibre de Lluis Vives del segle XVI entre els seus fons documentals

La Diputació de Castelló va presentar fa unes setmanes un exemplar de L’educació de la dona cristiana, de Joan Lluís Vives i March, trobat en el fons documental procedent de l’antic Palau del Batle de Vilafamés. L’obra va ser escrita originalment en llatí (De Institutione Feminae Christianae, 1523), i estava dedicada a Caterina d’Aragó, primera esposa d’Enric VIII d’Anglaterra. Però en aquest cas es tracta de la primera edició en castellà (1528), dedicada a Germana de Foix, segona esposa —i vídua— de Ferran el Catòlic.

Destaquen els entesos que Vives, humanista, defensava l’educació de totes les dones, independenment de llur classe social o aptituds. Una educació, en tot cas, orientada al paper que la societat de l’època els reservava.

Durant els segles XVI i XVII, l’obra va ser popular tant en les comunitats catòliques com en les protestants. Aquest tractat sobre l’educació femenina es divideix en tres parts: el llibre primer, “Sobre les joves fadrines”, el llibre segon, “Sobre les dones casades”, i el llibre tercer “Sobre les vídues”.

El que m’ha cridat l’atenció, des d’un punt de vista estrictament personal i sentimental, és que aquest tresor bibliogràfic —acompanyat, segurament, de molts altres— romanguera anys i anys en un escenari per a mi tan familiar: aquell vell casalici gòtic que amenaçava ruïna, davant de la casa dels meus avis materns, en una part del qual van viure un temps els meus oncles —i el meu cosí i les meues cosines— i en un sala del qual s’havien celebrat les noces dels meus pares. Hi ha moments en què sospite que tot això, aquests fragments de records que de sobte s’entrellacen amb l’actualitat, em deuen voler dir alguna cosa; i no sé què deu ser.