Academic urban legends — Ole Bjørn Rekdal (2014)

La bibliometria com a ídol o fals patró de la veritat: cada vegada que un autor, per mandra o descurança, repeteix una referència sense comprovar-la, està reforçant de manera acrítica l’assumpció de la seua validesa. Però una imprecisió o una mentida no deixen de ser-ho per repetir-les mil vegades.

S’ha repetit, en efecte, més de mil vegades, fins i tot en llibres i articles acadèmics, que l’origen de la falsa creença sobre l’aportació de ferro dels espinacs va ser una errada en la posició del punt decimal, que hauria multiplicat per deu la quantitat real. I tanmateix, ningú ha sabut mai detallar qui exactament va cometre aquella errada (uns “químics alemanys” anònims, es va dir), quan (la dècada de 1930, o la de 1870?) o en quines circumstàncies concretes. Ni tan sols va poder fer-ho el divulgador original d’aquesta hipòtesi —anomenem-la així—, que al final va creure recordar que ho havia llegit al Reader’s Digest, ni més ni menys.

I qui diu el ferro dels espinacs, diu el futur de l’educació i del treball, o tantes altres idees (mems) en circulació.

Vegeu també: Scientific Facts — Are they like Myths, Told through Fairytales and Spread by Gossip?.