The Rise and Fall of Getting Things Done

Tenim una cultura d’addicció al treball que exerceix molta pressió sobre el treballador individual per fer-lo responsable de moltes i moltes coses que estan fora del control del treballador. El GTD és alhora un mitjà per a fer front a aquesta pressió i una metodologia personal que prolonga l’exposició a tota aquesta pressió. Augmenta el nombre de boles que pots mantenir a l’aire, però no resol el problema que els altres us tiren cada vegada més boles i esperen que feu malabars.

Es podria dir quelcom similar del mindfulness? No és que siguen dolents per se, de fet ens poden donar molt bons resultats i alleujar aqueixa pressió a què sovint estem sotmesos. Però serien remeis estrictament individuals per a problemes estructurals que van més enllà de cada un de nosaltres. I s’integren estupendament amb el sistema, perquè no el qüestionen, de manera que contribueixen a mantindre’l.

(D’altra banda, hi ha gent que pareix gaudir d’immunitat congènita a l’addicció al treball. Aquests no cal que es preocupen de res.)