Principal

馃搸 Nobody gives a hoot about groupthink

M茅s que millores objectives en el programari, les persones a c脿rrec de les organitzacions tendeixen a reclamar aquelles funcions i serveis que estan de moda en el sector. Baldur Bjarnason analitza breument dues d'aquestes modes.

  1. La col路laboraci贸 en temps real a la manera de Google Docs, amb activitat i identitats visibles per a tothom a cada moment. 脡s a dir, amb tothom veient qui diu qu猫 i fent i desfent canvis 鈥攕ovint repetint-se鈥 simult脿niament.

    Les conseq眉猫ncies d鈥檃quest disseny haurien de ser 貌bvies. L鈥檕pini贸 del grup convergir脿 en la de la m脿xima autoritat present鈥 Per貌 les parts interessades no demanen mai funcions de col路laboraci贸 basades en l鈥檃gregaci贸 din脿mica de contribucions independents. Perqu猫 aquesta no 茅s la moda. La merda de Google 茅s la moda. Per tant, tenim col路laboraci贸 en temps real i treball improductiu a tot arreu.

  2. Els repositoris de dades compartits a la manera de Google Drive (o Dropbox, etc.). 脡s a dir, jerarquies improvisades de deixalles imposades per alg煤, sense cap preocupaci贸 pels principis d'arquitectura de la informaci贸 o per l'opini贸 d'algun expert en aquest tema.

    L鈥檃lternativa 茅s solucionar-ho de la mateixa manera que es va fer amb el correu electr貌nic: dades compartides, organitzaci贸 individual. No cal que sapigueu com organitzen el correu electr貌nic els vostres companys. Nom茅s cal saber que els arriba i que responen. El mateix s'aplica a la majoria de documents de treball. En la gesti贸 d'informaci贸 personal (Personal Information Management, PIM), aix貌 sovint s鈥檃nomena 鈥渆nfocament subjectiu d'usuari鈥 (鈥渦ser-subjective approach鈥).