Un reenfocament (o un rodeig) low-tech dels NFT

A hores d’ara ja s’ha parlat prou i massa dels NFT o Non-fungible tokens. Sabem que són una mena de certificats d’autenticitat i de propietat d’objectes digitals: imatges, elements de videojocs, un tuit, o qualsevol altra cosa. I que es poden comprar i vendre, generalment en plataformes de criptomonedes. Podríem dir, doncs, que es tracta d’un artifici tecnològic que apel·la a l’afecció pel col·leccionisme i que busca traure’n profit econòmic. Com si compràrem i canviàrem cromos, però en el ciberespai (o metavers, com es diu ara). I algú, és clar, va fent caixa.

Aquest cap de setmana he dedicat unes hores a pensar sobre el tema i m’he entretingut improvisant una implementació molt ràpida que podeu provar amb el codi NOTNFT00:

NFT gratuïts i il·limitats de les portades dels meus llibres

Modestament, crec que he aconseguit resoldre algun dels problemes i dependències més comuns dels NFT, tant tècnics com conceptuals.

• La necessitat de registrar els NFT en una cadena de blocs. No sé com no se li havia acudit a ningú utilitzar una base de dades normal i corrent, sempre molt més eficient i sostenible.
• L’obligatorietat de la criptografia de clau pública, que es deriva de l’anterior i resulta excessivament complicada per a la majoria d’usuaris. Em pareix molt més senzill identificar-se amb l’adreça de correu electrònic.
• La distinció (i la confusió) entre l’NFT i l’objecte al qual es refereix. Per a més claredat, he preferit inscriure visiblement les dades de la transacció en les imatges mateixes.
• L’escassesa. De debò no s’havia adonat ningú que es poden fer infinites còpies d’un fitxer?
• El cost de la compravenda. Si pot haver-hi còpies infinites, el preu de cada una pot ser molt més baix. Fins i tot zero.
• L’associació amb la noció de propietat. Té sentit considerar-se propietari d’un objecte digital, infinitament reproduïble i transmissible? El meu esquema no reforça aquesta visió, sinó que la dissol: podeu utilitzar l’adreça electrònica d’una altra persona per obtenir una còpia idèntica de la seua còpia.

Tot plegat, em donaria per satisfet en cas que aquesta deconstrucció dels NFT —parcial, ingènua i rudimentària— us conduïra a una conclusió similar a la que he tret jo. Si és viable despullar-los de quasi totes les seues característiques bàsiques, sense perdre gran cosa pel camí, potser és que no necessitàvem per a res els famosos NFT.