Can Video Games Teach?

Tinc la sensació que una bona part del discurs sobre jocs seriosos ve de persones, i d’ambients, que potser no s’havien pres encara prou seriosament els videojocs. Ni la cultura popular en general, de fet. Com si no hagueren donat prou importància a l’aprenentatge que es produïa, o es produeix, a més dels jocs, en tebeos, pel·lícules, cançons, etc., i no hagueren reflexionat sobre com traure’n profit per a l’educació formal.

La meua opinió sobre el tema —totalment irrellevant— és que, als jocs, s’hi sol jugar seriosament —com deia Julio Cortázar— i que és bo equilibrar la balança amb un disseny igualment seriós del joc mateix. També, evidentment, des d’un punt de vista pedagògic.

En l’article enllaçat més amunt, m’ha cridat l’atenció especialment el lligam que s’hi estableix entre els videojocs i el concepte de flux encunyat per Csikszentmihalyi. Precisament, va ser aquesta experiència d’immersió mental en els jocs la que va donar origen en 1962 al concepte de ciberespai, com a mitjà, més enllà de la realitat física, en què ens trobem quan interactuem amb o mitjançant dispositius electrònics.

El ciberespai: una idea amb molta història que ara el senyor Z. vol monopolitzar i explotar comercialment, canviant-li el nom per metavers.