La broma

Dilluns passat vaig començar a cavil·lar una broma una mica ximple. Diria en Twitter que jo ja sabia a qui donarien enguany el Nobel de literatura, perquè m’ho havia filtrat Albert Garcia Pascual. I dijous, en difondre’s la notícia del premi, lamentaria amargament que ell m’haguera pres el pèl i escenificaríem una petita discussió, en el curs de la qual insinuaria que m’havia fet creure que era jo el guardonat. I llavors ell… Ell res, perquè al cap d’una estona, un amic comú em va avisar que Albert s’havia mort d’un infart.

S’havia acabat la broma. S’havien acabat les bromes compartides, els cafès, les converses o les presentacions de llibres, entre altres amenitats.

O no. Perquè tot això queda. Sempre ens quedarà. Així que moltes felicitacions a la senyora Annie Ernaux, però que sàpiga que ho ha tingut fàcil, perquè el Comitè del Nobel, des de 1974, ha resolt no atorgar el premi pòstumament.

(Albert va morir dilluns passat i jo encara no havia estat capaç de dir-ne res.)