The Expanding Dark Forest and Generative AI

La teoria del bosc fosc de la xarxa fa referència a l’estat del món en línia, cada vegada més semblant al món real i al mateix temps més mancat de realitat. La majoria d’espais web oberts i públicament accessibles estan ocupats per robots, anunciants, trolls, extractors de dades, pescaclics, “creadors de contingut” farcits de paraules clau i brossa manipulada algorítmicament.

El nou repte, diu Maggie Appleton, és provar que no som algoritmes d’intel·ligència artificial: una mena de test de Turing invers. En aquest apunt del seu web esbossa cinc opcions, les més interessants de les quals serien les tres primeres:

1. Triangular la realitat objectiva. Com més específic i local siga el context, quant més contacte hi haja amb el món real, més inassolible seria el resultat per a una IA que no pot contrastar les dades amb cap font externa (ací, per cert, rau també la solució del pseudoproblema del plagi en els treballs acadèmics).
2. Ser originals, crítics i sofisticats. Fugir de la mediocritat: és a dir, de l’estadística que alimenta les IA. Els models probabilístics “escupen text que sona a treball de notable alt… Això apujarà el nivell d’exigència per a tothom”.
3. Desenvolupar un estil personal. En termes de lingüística clàssica: “Hem codificat la langue en un punt exacte del temps. El que ens queda per a jugar és la parla.” L’estil, recordem, “és allò que fas malament”, allò que no pots deixar de fer i et caracteritza, segons Neil Gaiman/Jerry Garcia.