Hi ha unicorns?

La vaig conèixer en una sala d’estudi de l’antiga Facultat de Lletres de la Universitat de París. Ens vam mirar i al cap d’un minut em vaig adonar que eixia. Va ser una conversa breu, una mica incòmoda i tendra. Bevíem glops d’un cafè de màquina que pareixia verinós.

Devia tenir dos o tres anys més que jo. Més tard, quan va marxar, va fer com si es descuidés una de les seves carpetes. A dins vaig trobar l’anunci d’un col·loqui —“Hommage à la Licorne”— il·lustrat amb un detall dels cèlebres tapissos del Museu de Cluny. En un full en blanc havia escrit les seves dades. Em va sorprendre que tingués tres noms: Marie Valérie Mathilde. Em preguntava com li devien dir les seves amigues o la seva família.

Al vespre vaig anar a buscar-la. La seva companya de pis em va comunicar que no hi era. Li vaig lliurar la carpeta i li vaig demanar que li digués que ens podíem veure dissabte a la conferència del professor canadenc: “Are There Unicorns? Towards A (Neo)-Kantian Answer”. Un enfocament interessant.