La presència del mal

L’alcohol etílic és, segons els llibres de text, dissolvent, combustible i psicoactiu. Qualsevol d’aquestes propietats valdria per explicar, amb rigor científic variable, que se m’hagi malmès —dissolt, incendiat, trastocat— la memòria d’aquells pocs anys en què vaig consumir-ne més assíduament.

De tant en tant, un record retorna i fereix. Dins d’un somni o en acabant d’una sessió de meditació. (Em pregunte si deu ser inevitable que l’abús de les drogues condueixi a pràctiques orientalistes, de racionalitat escassa; sempre que no et dugui directament al cementeri, és clar.) Una casa vella, en un carreró quasi tan fosc de dia com de nit. L’interior és encara més sòrdid. Una porquera on arrela el dimoni. Les deixalles acumulades als racons, el greixum, l’olor agra, de primer moment insuportable. Una porta oberta, la darrera, al final del passadís. Algú que marxa plorant i algú que perboca.

No puc saber amb seguretat quina d’aquestes dues persones sóc. No voldria saber-ho, però ho sospite.