Amour fou

—Declare per endavant la meva ineptitud per a entendre els rituals d’aparellament humans. Així que tot el que en pugui dir s’hauria de posar entre parèntesis.

—Em consta que ell li feia la cort de manera insistent.

—Insistent i exasperant.

—El cas és que ella va demostrar paciència. El refusava sempre amb molt de tacte. Fins que una nit, un cap de setmana… Bé, celebraven una festa en una casa de camp de la seva família, a dues hores de París…

—Très bourgeois.

—I pràcticament el va arrossegar al dormitori.

—Es va realitzar el seu desig, doncs.

—Però l’experiència no va resultar tal com esperava. Dilluns següent es va estendre en els detalls de la seva decepció, d’una manera gens respectuosa per a la intimitat d’ella. Diguem que no se la imaginava tan fogosa i desinhibida.

—Quin tros d’idiota.

—I encara en podia ser més. Dimarts s’havia refet i estava segur que ella va fingir, que es va portar com una puta només per desplaure’l i que la deixés estar. No em coneix, va dir, no em rendiré tan fàcilment.