Darrera defensa

La vaig veure al monestir de Strahov, en una petita Wunderkammer annexa a la Sala Filosòfica. Ella s’havia fixat sobretot en els llibres. En vam parlar a la nit, en tornar a l’hotel.

—Però era una dent de narval —em va dir—. Totes les banyes d’unicorn que es venien a l’edat mitjana eren dents de narval.

—Sí, fins i tot la de l’esquelet gairebé complet que va fer reconstruir el batle de Magdeburg. Això diuen.

—Que no t’ho creus?

—Vaig llegir que Leibniz no n’estava molt convençut… Saps qui va ser el primer a ensumar l’origen de tantes banyes d’unicorn? Olaus Wormius. El mateix Olaus Wormius que va traduir el Necronomicon al llatí.

—I què em vols dir amb això?

—Res. No he vist mai un narval. Tu n’has vist algun? Trobes que és un animal menys fantàstic que l’unicorn? Ni tan sols es coneix quina funció pot tenir exactament aqueix ullal tan llarg.

—De vegades em desconcertes. De debò que no veig on vols anar a parar.

Enlloc, sens dubte. Només es tractava d’una maniobra de distracció desesperada.