Principal

Dos-cents anys d’Edgar Allan Poe

Imatges de la presentació i notes per a l’acte d’homenatge de la SCCFF a Edgar Allan Poe. Castelló de la Plana, Llotja del Cànem, 19 de gener de 2009.

(1)

  • No sé si cal justificar l’homenatge a Poe…
  • Potser ell pensaria que sí, perquè dos-cents anys els té qualsevol. Però només Edgar Allan Poe és Edgar Allan Poe.
  • Sigui com vulgui, el fet que ens recordem avui d’ell i que siguem ací aquest grup de gent, dos-cents anys després, crec que és prou justificació.

(2)

  • Per a començar, atès que ens convoca la SCCFF, recordem Poe com un dels precursors de la ciència-ficció.
  • Viatges en globus per l’espai i en el temps: “The Unparalleled Adventure of One Hans Pfaall” o “Mellonta Tauta”.
  • Inspiració per a Verne: Cinc setmanes en globus.
  • La imatge: una litografia d’Odilon Redon, d’una sèrie que va dedicar a Poe (1882).
  • També: “The Balloon-Hoax”.
  • Habilitat per a les mistificacions, per a conferir credibilitat als seus escrits. Ficcions presentades com a cròniques o reportatges.

(3)


flickr.com/photos/the-o/2338737377

  • Poe, doncs, no és sols terror. No és sols aquell conjunt de relats macabres pels quals és sovint conegut: “Berenice”, “El gat negre”, “La caiguda de la casa Usher”, “El cas del senyor Valdemar”, etc., etc.
  • (Que no són, d’altra banda, els meus preferits.)
  • Poe té moltes cares. Relats de terror molt més subtils, més psicològics, com “El pou i el pèndol”, o “El cor delator”.

(4)

  • El primer relat detectivesc modern: “Els crims de la Rue Morgue” (1841).
  • El primer detectiu literari: C. Auguste Dupin.
  • Dupin també actua en “El misteri de Marie Rogêt” o en “La carta robada”.
  • Un model imitat: capacitat de deducció brillant, imaginació creativa, resolució sorprenent que s’explica pas a pas a continuació, narrador amic del protagonista…

(5)


Statue of Sherlock Holmes at Meiringen, Switzerland

  • Dupin és el pare de Sherlock Holmes.

(6/7)

  • Un altre conte cèlebre: “L’escarabat d’or”.
  • Un altre element característic, brillant: la criptografia. La cerca del tresor i el missatge per desxifrar.

(8)

  • Poe és el fundador de la novel·lística detectivesca, com va reconèixer el mateix Conan Doyle.
  • Així ho reconeixen els Edgar Awards.

(9)


Fotograma de la pel·lícula L’estudiant de Praga, adaptació lliure de “William Wilson”

  • I encara n’hi ha més. Té relats, podríem dir-ne, indefinibles.
  • “William Wilson”: el tema del doble (doppelgänger).

(10)


Pesca de la balena

(11)


http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Una%27s.Tits.Dec2004.jpeg

  • La narració d’Arthur Gordon Pym of Nantucket
  • Novel·la publicada per entregues com a narració verídica (una altra falsificació!).
  • Inspiració per a Verne: L’esfinx dels gels.
  • També per a Lovecraft: A les muntanyes de la follia.

(12)

  • Seixanta i tants contes. Només una novel·la.
  • Avui és considerat un dels precursors del relat breu modern.
  • Això ara, perquè en el seu moment…

(13)


flickr.com/photos/neubie/2273635564/

  • Va ser un dels primers autors moderns que va intentar viure del seu treball com a escriptor. I no ho va aconseguir.
  • Nosaltres ja no ho hem intentat.

(14)

  • Reconegut abans a França que a casa seva: però això sol ser bon senyal.
  • Baudelaire el tradueix. Mallarmé.
  • Influència en la poesia simbolista, en els poemes en prosa… tant els seus temes com la seva poètica.

(15)

  • Més conegut en algun moment com a crític.
  • The Philosophy of Composition: aplicable a la poesia i a la prosa breu
  • Utilitza com a exemple el seu poema "El corb".
  • "The limit of one sitting": la resposta emocional o efecte que es pretén causar en el lector, s’aconsegueix millor en obres que es poden llegir seguides.
  • La unitat d’efecte.

(16)

  • Gràcies, doncs, a Poe per haver escrit tant i tan creativament. Poemes i relats que es llegeixen tan bé i que van ser alhora tan innovadors, que van obrir nous camins.
  • Un equilibri molt difícil!
  • Agraïts com a lectors i com a escriptors per haver perseverat contra vent i marea.
  • Per sort tenim accessible la seva obra:
    • En català: traducció de Joan Solé, Columna, 2002.
    • En castellà: la traducció de Julio Cortázar dels contes complets, en Alianza Editorial.
  • I lliure de drets! Si us animeu a llegir-lo en anglès, podeu aprofitar que tota la seva obra fonamental està disponible gratis en Internet.