Dos-cents anys d’Edgar Allan Poe
Imatges de la presentació i notes per a l’acte d’homenatge de la SCCFF a Edgar Allan Poe. Castelló de la Plana, Llotja del Cànem, 19 de gener de 2009.
(1)
- No sé si cal justificar l’homenatge a Poe…
- Potser ell pensaria que sí, perquè dos-cents anys els té qualsevol. Però només Edgar Allan Poe és Edgar Allan Poe.
- Sigui com vulgui, el fet que ens recordem avui d’ell i que siguem ací aquest grup de gent, dos-cents anys després, crec que és prou justificació.
(2)
- Per a començar, atès que ens convoca la SCCFF, recordem Poe com un dels precursors de la ciència-ficció.
- Viatges en globus per l’espai i en el temps: “The Unparalleled Adventure of One Hans Pfaall” o “Mellonta Tauta”.
- Inspiració per a Verne: Cinc setmanes en globus.
- La imatge: una litografia d’Odilon Redon, d’una sèrie que va dedicar a Poe (1882).
- També: “The Balloon-Hoax”.
- Habilitat per a les mistificacions, per a conferir credibilitat als seus escrits. Ficcions presentades com a cròniques o reportatges.
(3)
flickr.com/photos/the-o/2338737377
- Poe, doncs, no és sols terror. No és sols aquell conjunt de relats macabres pels quals és sovint conegut: “Berenice”, “El gat negre”, “La caiguda de la casa Usher”, “El cas del senyor Valdemar”, etc., etc.
- (Que no són, d’altra banda, els meus preferits.)
- Poe té moltes cares. Relats de terror molt més subtils, més psicològics, com “El pou i el pèndol”, o “El cor delator”.
(4)
- El primer relat detectivesc modern: “Els crims de la Rue Morgue” (1841).
- El primer detectiu literari: C. Auguste Dupin.
- Dupin també actua en “El misteri de Marie Rogêt” o en “La carta robada”.
- Un model imitat: capacitat de deducció brillant, imaginació creativa, resolució sorprenent que s’explica pas a pas a continuació, narrador amic del protagonista…
(5)
Statue of Sherlock Holmes at Meiringen, Switzerland
- Dupin és el pare de Sherlock Holmes.
(6/7)
- Un altre conte cèlebre: “L’escarabat d’or”.
- Un altre element característic, brillant: la criptografia. La cerca del tresor i el missatge per desxifrar.
(8)
- Poe és el fundador de la novel·lística detectivesca, com va reconèixer el mateix Conan Doyle.
- Així ho reconeixen els Edgar Awards.
(9)
Fotograma de la pel·lícula L’estudiant de Praga, adaptació lliure de “William Wilson”
- I encara n’hi ha més. Té relats, podríem dir-ne, indefinibles.
- “William Wilson”: el tema del doble (doppelgänger).
(10)
- El seu primer conte: “El manuscrit trobat en una botella”.
- Premiat: va marcar el seu pas a la narrativa.
- L’ambient marítim.
(11)
http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Una%27s.Tits.Dec2004.jpeg
- La narració d’Arthur Gordon Pym of Nantucket
- Novel·la publicada per entregues com a narració verídica (una altra falsificació!).
- Inspiració per a Verne: L’esfinx dels gels.
- També per a Lovecraft: A les muntanyes de la follia.
(12)
- Seixanta i tants contes. Només una novel·la.
- Avui és considerat un dels precursors del relat breu modern.
- Això ara, perquè en el seu moment…
(13)
flickr.com/photos/neubie/2273635564/
- Va ser un dels primers autors moderns que va intentar viure del seu treball com a escriptor. I no ho va aconseguir.
- Nosaltres ja no ho hem intentat.
(14)
- Reconegut abans a França que a casa seva: però això sol ser bon senyal.
- Baudelaire el tradueix. Mallarmé.
- Influència en la poesia simbolista, en els poemes en prosa… tant els seus temes com la seva poètica.
(15)
- Més conegut en algun moment com a crític.
- The Philosophy of Composition: aplicable a la poesia i a la prosa breu
- Utilitza com a exemple el seu poema "El corb".
- "The limit of one sitting": la resposta emocional o efecte que es pretén causar en el lector, s’aconsegueix millor en obres que es poden llegir seguides.
- La unitat d’efecte.
(16)
- Gràcies, doncs, a Poe per haver escrit tant i tan creativament. Poemes i relats que es llegeixen tan bé i que van ser alhora tan innovadors, que van obrir nous camins.
- Un equilibri molt difícil!
- Agraïts com a lectors i com a escriptors per haver perseverat contra vent i marea.
- Per sort tenim accessible la seva obra:
- En català: traducció de Joan Solé, Columna, 2002.
- En castellà: la traducció de Julio Cortázar dels contes complets, en Alianza Editorial.
- I lliure de drets! Si us animeu a llegir-lo en anglès, podeu aprofitar que tota la seva obra fonamental està disponible gratis en Internet.