🏷 Ressenyes

📖 Roger Zelazny, 24 vistas del monte Fuji, por Hokusai. Premi Hugo a la millor novel·la curta, 1986. Ciberassetjament sobre un fons d’estampes japoneses. En aquesta página es poden contemplar les vint-i-quatre vistes.

📖 Emmanuel Carrère, Yo estoy vivo y vosotros estáis muertos. Philip K. Dick 1928-1982. Aquesta biografia és, també, una col·lecció de spoilers. Reserveu-la per a després d’haver llegit els millors contes i novel·les de Dick.

📖 Kazuo Ishiguro, No em deixis mai. Paràbola de la mortalitat? I també de la docilitat humana i de l’avantatge que suposa per a l’explotació d’unes persones per altres. I de la fragilitat de qualsevol esforç merament caritatiu, ni tan sols alliberador.

📖 Joan Perucho: Pamela. Ignasi de Siurana rastreja les intrigues d’una espia anglesa, francmaçònica, frívola i ocultista, corruptora del marquès de Sade a més d’introductora del verí de la revolució liberal a Espanya. Divertiment de l’autor i, sens dubte, també per a aquest lector.

📖 Walter de la Mare, Memoirs of a Midget. Una novel·la extraordinària que hauria d’haver llegit fa molts anys. I Miyazaki podria haver-ne fet una pel·lícula. Epíleg interessantíssim d’Angela Carter. M.: Midgetina, Metaphor, Myself.

📖 Kurt Vonnegut, Escorxador-5. El soldat Billy Pilgrim es va desenganxar del temps quan el van capturar els alemanys. Una mica abans que l’enviessin a Dresden. Els platets voladors van venir després. Però abans i després ja no significaven gran cosa.

📖 El mundo como supermercado (Interventions, 1998). Recull d’articles de Michel Houellebecq. No és que sigui imprescindible llegir-los per a poder apreciar les seves novel·les —sobretot les darreres—, però poden ajudar a aclarir-ne el sentit —sobretot de les primeres. La reducció de la vida a transaccions econòmiques, la pèrdua de sentit, l’individualisme liberal que ens condemna al nihilisme. Molt recomanable, especialment, “Aproximaciones al desarraigo” (Les Inrokuptibles, 1997): val per qualsevol assaig de Byung-Chul Han i és encara més breu.

Liberado de los estorbos constituidos por las adhesiones, las fidelidades, los códigos de comportamiento estrictos, el individuo moderno podría ocupar su lugar en un sistema de transacciones generalizadas en el cual es posible atribuirle, de forma unívoca y sin ambigüedad, un valor de cambio.

📖 Valérie Mréjen: El agrio. Una narració feta de retalls —les restes— d’una —mala— relació.

📖 Plataforma. Vaig entenent que és costum prendre per opinions d’Houellebecq les que manifesten els seus personatges, i jutjar aquestes opinions en lloc de les novel·les. Les quals a mi m’agraden com a diagnòstic moral —literari, irònic— del neoliberalisme rampant —i dels seus col·laboradors (in)necessaris.

📖 Bruce Rosenblum, Fred Kuttner: El enigma cuántico. Niels Bohr deia que si la mecànica quàntica no et deixa perplex és que no l’has entesa. Pareix impossible acabar aquest llibre i no sentir-se totalment perplex.