Empori celestial

—El llibre era, no en tingueu cap dubte, aquell famós Empori celestial de coneixements benèvols que tants rius de tinta ha fet córrer.

—Però diuen que se’l va inventar un escriptor argentí, més aviat excèntric i a sobre cec.

—Em pareix que això és cercar cinc peus al gat.

—Que només n’hi hagués una traducció a l’alemany, anterior a la guerra, va a favor dels escèptics. Allò que no és escrit en anglès no existeix.

—A més a més, els nazis van proscriure Franz Kuhn pels contes xinesos verds del Jin Ping Mei. I després, els seus arxius es van cremar en algun bombardeig aliat.

—No tothom té accés a una biblioteca com la nostra, o com la de Buenos Aires.

—A mi em va fer l’efecte que en aqueixes pàgines llegia la història d’un altre planeta.

—La llegendària fantasia oriental.

—Hi ha altres mons, però són en aquest.

—Una altra citació dubtosa.

(Els hauria pogut explicar que així em sentia exactament cada dia, com si la resta de la gent i jo —o cadascú— visquéssim en mons diferents. I cap fos real.)