Fotos
Garsa i esperança (plaça del cometa Halley, Castelló de la Plana, amb el campanar de l’església de l’Esperança al fons).
[+]
El control de plagues com a dret humà fonamental. Drogueria Catalana, Castelló de la Plana.
[+]
Heroes (1977) de David Bowie ja era un clàssic quan vaig comprar l’LP per correu en octubre de 1985. Jo encara no havia fet divuit anys. 449 pessetes + 110 per despeses d’enviament = 559 pessetes (3,36 €).
[+]
Carrer de la Trinitat de #Castelló. Caixer Bitcoin, pensió La Corte i matalassos Pikolin.
[+]
La meua oficina bancària té dos caixers. Avui un no funciona. L’altre sí. El que no funciona em recomana que busque el caixer més pròxim, que segons ell no seria el del costat, a dos pams, sinó un en un altre municipi, a una distància de trenta-quatre quilòmetres. Sent flaquejar per moments la meua fe cibernètica.
[+]
Quan Ausiàs Marc va complir tot just sis anyets (en el seu sisè aniversari, tal com diu la placa commemorativa), a Castelló ja sabíem que seria un gran poeta i quan es moriria, pobret.
[+]
Deixeu-me dir que jo, com a llec en física, crec en els objectes físics i no en els déus d’Homer; i considere un error científic creure el contrari. Però pel que fa a la base epistemològica, els objectes físics i els déus només difereixen en grau i no en espècie. Ambdós tipus d’entitats entren en la nostra concepció només com a postulats culturals. El mite dels objectes físics és epistemològicament superior a la majoria, ja que ha demostrat ser més eficaç que altres mites com a recurs per a … [+]
Per circumstàncies del cicle vital dels llibres —i les llibreries—, aquesta setmana he tingut l’ocasió d’aconseguir dotze exemplars del número dotze de la col·lecció de narrativa de Tria: La nit mil dos. Una edició totalment descatalogada d’una editorial misteriosament desapareguda.
En el seu moment, aquest llibret es venia per quinze euros. Si el voleu, ara us el podria fer arribar gratis. Oferta fins acabar existències.
[+]
Ascensor parroquial. Cap amunt el cel i cap avall l’infern però sempre amb la màxima comoditat.
[+]
Aquesta nit sent el soroll del mar a l’orella esquerra. Sense cap closca de caragol ni res.
[+]
A 24 de març, unes persones molt amables m’han portat una cistella de Nadal. És la cosa més coherent que m’ha passat avui a l’#UJI.
[+]
Avui he fet cinquanta-cinc anys. N’han passat quasi quaranta, per tant, des que els invents del senyor Clive Sinclair em van començar a ensenyar aquesta altra forma d’escriptura —o de màgia: la programació— que fa que passen coses.
[+]
Diumenge porrc. És un fet ben conegut la mala relació d’algunes persones amb el darrer dia de la setmana.
[+]
Refugi antiaeri, plaça Tetuan de Castelló. En la projecció audiovisual, foto de la plaça Emilio Castelar (ara Porta del Sol). La gent corre a amagar-se en escoltar les alarmes.
[+]
Qui m’havia de dir a mi l’any 1992 —quan es va morir Joan Fuster i jo començava a pensar en el meu primer llibre— que trenta anys després participaria en l’homenatge que li retrien els escriptors de Castelló. En una discreta segona fila, evidentment, darrere de figures venerables com Vicent Pitarch, Lluís Meseguer i Toni Royo. Tots tres encarregats de presentar avui divendres, a la Fira del Llibre de Castelló, aquestes Fusteries d’El Pont.
[+]
Les organitzacions clandestines utilitzaven sovint bústies secretes per a comunicar-se.
[+]
Coextensiu amb el seu exterior, hi ha un interior de les coses.
Coextensif à leur Dehors, il y a un Dedans des Choses.
—Pierre Teilhard de Chardin, Le phénomène humain.
Foto: el rellotge del Fadrí, des de dins.
[+]
Arqueologia de l’oci nocturn. L’Ull Soluble. Va començar com a llibreria-cafeteria i va triomfar durant anys com a bar musical.
[+]
A través de las hendiduras de una realidad que ya no es viable, habla un mundo voluntariamente sibilino.
[+]
Un llibre pot prendre mil formes i es pot distribuir de moltes maneres. Per exemple, dins d’aquesta imatge.
$ unzip 2021-11-04-unicorns.png Archive: 2021-11-04-unicorns.png inflating: unicorns.txt Com pot ser una imatge al mateix temps un arxiu ZIP? El truc és que el codi que indica que un fitxer és un PNG o JPEG es troba al començament, mentre que el codi que indica que és un ZIP es troba al final. Així que podem incrustar el ZIP a continuació del PNG o JPEG i obtenir una mena de fitxer de … [+]
L’entrada —enreixada— del misteriós atzucac on renillava l’unicorn, en un racó de la plaça de la Pau.
[+]
S’ha suggerit que l’hominini extingit Paranthropus boisei (l’“home trencanous”) subsistia a base de xufes.
—Cyperus esculentus
[+]
Les edicions digitals d’Unicorns venen decorades amb emojis. Un emoji diferent per a cada un dels seixanta-quatre textos. Si alguna vegada s’haguera d’editar en paper, crec que optaria per imatges de la Crònica de Nuremberg, història universal il·lustrada de 1493. Però això dependria del criteri de l’editorial. Si hi haguera una editorial i tinguera criteri, és clar.
[+]
Jo vull tornar a viure on l’herba
no és com aquí pur ornament, joia dels ulls
que dura l’any sencer.
—Attilio Bertolucci, Porta’m amb tu / Portami con te
Primer títol —una delícia— de Salze, projecte editorial de Marta Vilardaga i Josep Porcar.
[+]
Ciència ciutadana #UJI. Participació en el projecte Vigilantes del aire. Aquestes maduixeres mesuren la concentració de metalls pesats.
[+]
Jo ja era (una mica) keynesià fa trenta anys.
Dit d’una altra manera: amb qui s’escrivia Milton Friedman?
[+]
Carrer dedicat a l’organitzador de la Gran Redada, o intent d’exterminació del poble gitano a Espanya (1749). Responsable, l’empresa anunciadora.
[+]
Philip K. Dick solia consultar l’I Ching. Jo tinc més tirada a les Oblique Strategies de Brian Eno i Peter Schmidt, de manera que he esmerçat alguna estona implementant-les en aquesta microconsola portàtil. És com dur a la butxaca un petit oracle.
[+]
We don’t need no thought control. M’agrada veure aquest grafit a la façana d’aquell Colegio Nacional, on un dia de novembre de 1975 pareixia que s’acabava el món.
[+]
Ajuntament de Morella. Rèplica del timpà de la Porta dels Apòstols, església arxiprestal de Santa Maria la Major. Detall.
[+]
Després d’una llarga nit de malsons, isc al carrer i em trobe una invasió haradrim sota el sol radiant i punyent del migdia. Incapaç de determinar si estava despert o continuava dormint, me n’he tornat al llit.
[+]
Avui celebrem als nostres pobles la rendició del Japó. Però, setanta i tants anys després, encara queden soldats aïllats en llocs remots —jungles i roquerars—, renitents a acceptar el dogma de l’assumpció en cos i ànima de la Mare de Déu. Today, Thursday, is legal holiday.
[+]
“Vivan las cadenas” és el lema absolutista que no em puc estar d’evocar cada vegada que es diuen meravelles de la blockchain. Però crec que valdria igualment per a tants altres artificis tecnològics amb què ens delectem a fermar-nos.
[+]
No m’estranya que veient això m’hagen fet pagar tràmits duaners. I que ara jo em senta vigilat.
[+]
Have you never typed crontab -r (remove) instead of -e (edit)? Two options too close 😬
[+]
Madrid ens ha agradat, però no ens hi quedarem. Tornem a Castelló. Edifici Metrópolis.
[+]
D’una citació de Niels Bohr:
Que meravellós que hàgem topat amb una paradoxa. Ara tenim alguna esperança de progressar.
[+]
Raspberry Pi amb pantalla de paper electrònic Inky wHAT. Predicció del temps via AEMET (XML). Temperatura: estació UJI, observatori Morella. Icones: Climacons. Titulars de notícies via Europa Press (RSS). Programació: Python.
[+]
Davall d’un pont, a l’est d’una espessor, al nord-oest d’un arbre remarcable… Aquest circuit d’orientació del campus #UJI em recorda el mapa de L’illa del tresor.
[+]
Per un moment —una eternitat degué semblar als altres al meu costat— em vaig quedar bocabadat de l’esbalaïment, i quan Lord Carnarvon, incapaç de restar més temps en suspens, va preguntar ansiosament: “Podeu veure-hi alguna cosa?”, les úniques paraules que vaig poder pronunciar van ser: “Sí, coses meravelloses”.
[+]
Dashiell Hammet, Interrogatorios (Errata naturae). Transcripció de les seues declaracions davant del tribunal que el va condemnar a sis mesos de presó i davant del Comitè d’Activitats Antiamericanes. Inclou el conte “Sombra en la noche” (“¿Y qué coño crees que quiero ser? ¿Chino?”).
[+]
Art rupestre llevantí. Plaça del Mediterrani, Castelló de la Plana. Senyals del futur.
[+]
Facebook em recorda que avui fa sis anys que vaig publicar aquesta foto. Per a tranquil·litat de tothom, faig constar que al final vam poder eixir d’aquell edifici infaust. En març d’enguany ens van donar allotjament a la Biblioteca de l’#UJI.
[+]
La meua opinió ràpida sobre el Gemini PDA: no és perfecte, però si no existira hauria d’inventar-lo algú (encara que fora una petita companyia anglesa).
[+]
Avui el corrector de l’iPhone m’ha canviat ‘inventar’ per ‘intentar’. Exactament com aquell linotipista a Joan Fuster. I jo m’he sentit transportat.
[+]
Amb això m’entretindré els pròxims mesos.
Els textos que componen aquest recull van ser redactats l’estiu de 1992 a la Miskatonic University (estada d’investigació sufragada per una beca de la Pickman Foundation). Els vaig teclejar amb un ordinador Sinclair ZX81, relíquia tecnològica contemporània del primer IBM PC, però molt més rudimentària. Misteriosament, no disposaven de cap equip actual per provar “The effects of the word processor in writing”.
[+]
Avui hem encès un monitor vell, per veure si encara funcionava, i se’ns hi ha aparegut un bot rus.
[+]
Peanuts Every Sunday. Tires dominicals 1958-1961. Comprat a l’aeroport de Viena el 28 d’octubre de 2001: viatge de noces. Quan era menut tenia uns llençols, cosits per l’àvia Maria Antònia, estampats amb aquests personatges. Humor naïf existencialista que m’acompanya sempre.
[+]
Ens han traslladat a l’edifici de la Biblioteca de l’#UJI i ara, mirant cap amunt, tinc aquesta vista als matins quan entre a treballar.
[+]
D’entre els fulls d’un llibre vell, llisca un retall d’una columna de Manuel Vázquez Montalbán. “Algo hemos avanzado”, ironitzava ell fa trenta anys.
[+]
Quan vaig publicar aquesta foto en una concorreguda xarxa, algú em va proposar que em tatuara “I ❤️ Cthulhu”. Però jo sóc més de l’altre, del caos reptant. Afinitats, en tot cas, que no convé esventar impúdicament. Si no és dissimulant-les, per exemple amb un —aparentment— anodí “I ❤️ NY”.
[+]
Enguany esperava trobar-hi el símbol del Bitcoin en comptes del dòlar. Però les atraccions de la fira continuen fortament ancorades en el passat.
[+]
El sedàs de triar l’arròs va estar molts anys al rebost, quan ja ningú no el feia servir perquè l’arròs ja no es comprava al magatzem al costat del mercat de Sant Antoni amb un saquetet de roba de quadres i ja no calia triar-lo.
—Maria Folch, Després vénen els anys
[+]
A les finestres d’aquest Edifici d’Investigació apareixen missatges esotèrics escrits en binari. #UJI
[+]
Quan vaig comprar aquesta versió del cub de Rubik, amb cares de senyores i senyors, no imaginava que resultaria tan difícil. Les peces centrals poden quedar girades i això no sabia resoldre-ho. Però ara ja me n’he informat. Només calia aprendre dues seqüències noves. 🙂
[+]
Els països aragonesos: “Le royaume d’Aragon avec ses dépendances”. Exposició ”De les terres i els dominis del senyor rei d’Aragó”. Universitat Jaume I. Menador, espai cultural.
[+]
Llegit: En Tristany s’encongeix, de Florence Parry Heide i Edward Gorey (Blackie Books). Regal de Nadal. Deliciós.
[+]
Rellotge Sturmanskie. Com el que portaven els cosmonautes de la Voskhod 1, primer vol espacial amb més d’un tripulant (n’eren tres, de fet, i portaven roba normal perquè amb l’escafandre no hi haurien cabut, en un espai tan reduït).
[+]
“Col·lectius fent front a la por: grups artístics espanyols 1945-1975”. Exposició del CIDA del Museu d’Art Contemporani de Vilafamés en la Biblioteca #UJI.
[+]
En cuanto cruzas la calle
estás del lado de la sombra.
—Más acá, más allá, milonga de Juan Ferraris citada por Adolfo Bioy Casares.
[+]
Simbologia agustiniana: el cor inflamat de neguit, travessat per les fletxes divines (església de Sant Agustí de Castelló).
Agustí va obrir les rescloses a través de les quals van afluir des de llavors al pensament europeu les energies masoquistes primàries… Es podria dir que, d’aquesta manera, Agustí va deslligar la filosofia de la seua antiga constitució maníaca i la va col·locar sota el patrocini de la depressió.
[+]
Tinc el llibre d’inèdits de Cortázar a la tauleta, al costat del llit, i al damunt s’havia quedat el Chumby, el despertador connectat a Internet que, entre altres coses meravellosament inútils, ens va mostrant fotos a l’atzar del nostre àlbum familiar i de la carpeta de retalls. Anit, de sobte, em vaig adonar que Julio mirava cap amunt des de la portada i pareixia que estiguera observant la pantalleta de tres polzades i mitja. Això em va fer gràcia i se'm va acudir que podria “captar l’instant” … [+]