Principal

🏷 Retalls

📎 Facebook Doesn’t Know What It Does With Your Data, Or Where It Goes: Leaked Document

Facebook s’enfronta al que descriu internament com un “tsunami” de les regulacions de privadesa arreu del món, que obligarà l’empresa a canviar dràsticament la manera de tractar les dades personals dels usuaris. I el problema “fonamental”, admet l’empresa, és que Facebook no té ni idea d’on van totes les seues dades d’usuari, ni què n’està fent, segons un document intern filtrat obtingut per Motherboard.

📎 Can Video Games Teach?

Tinc la sensació que una bona part del discurs sobre jocs seriosos ve de persones, i d’ambients, que potser no s’havien pres encara prou seriosament els videojocs. Ni la cultura popular en general, de fet. Com si no hagueren donat prou importància a l’aprenentatge que es produïa, o es produeix, a més dels jocs, en tebeos, pel·lícules, cançons, etc., i no hagueren reflexionat sobre com traure’n profit per a l’educació formal.

La meua opinió sobre el tema —totalment irrellevant— és que, als jocs, s’hi sol jugar seriosament —com deia Julio Cortázar— i que és bo equilibrar la balança amb un disseny seriós dels jocs. També, evidentment, des d’un punt de vista pedagògic.

En l’article enllaçat més amunt, m’ha cridat l’atenció especialment el lligam que s’hi estableix entre els videojocs i el concepte de flux encunyat per Csikszentmihalyi. Precisament, va ser aquesta experiència d’immersió mental en els jocs la que va donar origen en 1962 al concepte de ciberespai, com a mitjà, més enllà de la realitat física, en què ens trobem quan interactuem amb o mitjançant dispositius electrònics.

El ciberespai: una idea amb molta història que ara el senyor Z. vol monopolitzar i explotar comercialment, canviant-li el nom per metavers.

📎 When art transports us, where do we actually go?

Aquesta pregunta m’ha recordat la definició clàssica de ciberespai: el lloc no físic on ens trobem quan parlem per telèfon (és a dir, això mateix que ara volen continuar esprement comercialment amb el nom de “metavers”).

Hi ha, en fi, altres mons, i no sé si són en aquest, però són accessibles des d’aquest.

L’obra d’art, però, obre un món heterònom que no experimente com a pertanyent a la unitat espaciotemporal del món real.

📎 Who is the Theranos of Education?

Theranos, l’empresa del sector de la biotecnologia que va intentar enganyar a tothom amb fantasioses tècniques d’anàlisi de sang… i ho va aconseguir durant un temps. Podria passar això en el món de l’educació? O ja ha passat? Dos casos molt semblants: tant Altschool (escoles amb tecnologies avançades) com Knewton (programari per a l’aprenentatge adaptatiu) havien de revolucionar l’educació i es van esvair en pocs anys.

Després de consultar un munt de mestres, empresaris, inversors i altres professionals de l’educació sobre la base de les característiques de Theranos (líder carismàtic, capital de risc inicial que sembla desaparèixer, afirmacions no provades i cobertura mediàtica i bombo seguits de silenci), dues grans companyies s’esmentaven una vegada i una altra.

📎 Blu Boi (Emac 2022): “Vivimos en un mundo tan cambiante y agresivo que es imposible dejar atrás la juventud”

El título no se plantea como una oda a la juventud sino como una descripción del momento en el que me encuentro en el que las cosas no avanzan. Puede que cuando tenga treinta y cinco años siga en un punto similar de emociones vinculadas a la precariedad y ansiedad, y eso es lo que yo entiendo por juventud. Se supone que debe ser un proceso de aprendizaje vinculado con la inexperiencia, el miedo y el descubrimiento, aunque vivimos en un mundo tan cambiante y agresivo que me parece imposible haber dejado atrás esa situación en los próximos cuatro años. Llamar Jove x sempre al disco es mi manera de cagarme en todo y quedarme a gusto.

📎 Leading Academic Institutions Will Receive More Than $40 Million To Create Centers Challenging Neoliberalism

Larry Kramer, president de la Fundació William i Flora Hewlett, ha dit el següent en un comunicat de premsa on explica la seva convicció que el neoliberalisme no és adequat per a l’economia i la societat actuals:

Aquest esforç conjunt reflecteix el nostre interès compartit en substituir el pensament obsolet del segle XX —individualista versus col·lectivisme, control central versus mercats lliures, llibertat versus igualtat, etc.— amb noves idees que poden conduir a una justícia econòmica més àmplia i una prosperitat per a la gent de tot el món.

📎 The Radio Is a Distraction and Keeps You from Concentrating

La ràdio… ja sé que sóc el seu pare, però no m’agrada. Simplement no m’agrada. És una molèstia. No l’escolte mai. La ràdio és una distracció i t’impedeix concentrar-te. Hi ha massa distraccions en aquesta vida per a un pensament de qualitat; i és la qualitat del pensament, no la quantitat, el que compta.

—Nikola Tesla